La Radio trobada

 

 

  Feia dos dies que no trobava la radio, i avui ja ho he descobert: Estava a l’habitació del rus. Però en serio que no s’adona o no s’en recorda ?  , va de espabilat ?

 Al vespre m’he trobat amb el concert de rock cristià. Eren els mateixos músics , però aquesta vegada tocaben a dins de l’església. A dins només le claror de les espelmes , devant de l’altar la mateixa creu de quatre metres i uns pocs focus il.luminaven als músics. L’ambientació era excel.lent per a un concert de rock satànic.

Envia un comentari

Planeta Gong

 

  Per la tarda , més tard del que tenia pensat he sortit acap  Valence. al vespre hi havia el concert de Gong el grup de David Allen ,un personatge històric de l’època hyppi , d’orígen australià i que havia viscut a Eivissa. Abans he fet un passeig per la ciutat , per relaxar-me de la conducció , pendre el cafà i coneixe-la una mica.

  Quasi bé que els plans s’en van en orris, quan al passar per unes escales una dona d’edat avançada ha caigut i s’ha fet força mal al turmell. He ajudat a aixecar-la però al posar-se dreta s’ha tirat d’esquena a la paret i jo que tenia la ma al darrera, gairebé que me l’esclafo. No ha sigut senzill treure la mà. Després m’he quedat a fer-li companyia mentrestan el seu marit anava a telefonar a l’ambulància. La dona estava preocupada , però l’he calmat , fent-li veure que no s’havia trencat res. Al cap de uns minuts ha arribat el seu marit amb el movil, però no sé perquè ha esperat a trucar fins que no ha sigut allà. De vegades no cal ni pensar per fer les coses amb l’ordre correcte.

  Valence m’ha agradat força , tene algun edifici remarcable , una catedral que no està malament del tot i un centre històric amb diverses terrasses on pendre un got. També un ambient molt tranquil . Però com acostuma a passar les terrasses ho ocupen tot i poc a poc arribem al dia que haurem de pagar per asseure’s a una plaça.

 A una hora prudent he anat cap al teatre.  He agafat una entrada amb seient, però ben mirat hagués pogut estar dret i després pujar a asseure’m, així anava l’organització del lloc. No m’havia passat mai ,entrar a una sala i que  la persona encarregada no sabés quines portes havie d’estar obertes al públic. Tampoc que en el servei de bar , et servissin un succedàni de Coca-Cola comprat en ampolles de litre i mig.

 

 

        P1170938BL.jpg

  

        P1170935BL.jpg

 

        P1170945BL.jpg           

 

        P1170954BL.jpg

 

        P1170960BL.jpg

        Amb una escenificació espectacular Allen ens ha portat al seú món en contacte amb altres móns i follets en teteres voladores que naveguen per l’espai sideral. Entre el públic gent de totes les edats, a l’escenàri David  ( veu i guitarra),que compta 73 anys , Gilly Smith 77 ( poemes).  Han sigut dues hores de viatge al.lucinant amb aquesta musica, barreja de psicodèlia, prog i free-jazz.

  

 

Envia un comentari

BROU

 

   No estava gaire lluny de Bourhg-en-Bresse , i el millor que podia fer era visitar el Real Monestir de Brou .

             

        monasty_BL.jpg

 

     El Monestir de Brou va ser edificat per iniciativa de Margarita d’Austria el 1506 en memòtia i com a necròpolis  del seu marit mort ,Filibert el Bell  de Savoia. Margarita tenia llavors 26 anys i ja s’havia quedat vidúa de Joan d’Aragó . Era filla de Maximilià 1er i tia de Carles V.

 

                                 

                 

    Aquest Monestir d’estil Gòtic Flamenc és dels més bells que es poden veure. Dins de les dependències hi ha un museu de pintura. Un dels quadres més interessants és el que representa una lluita de pollastres i que en la seva traducció al castellà , aapreix com ha " Batalla de cigüeñas".  Ho sé perquè jo també el vaig buscar.

Envia un comentari

Dilluns 20

 

   

       Aquest matí , visita a Assurance , el personal tan imbècil com sempre, mren per sobre les esaptlles i no contents em demanen més papers. Es el què passa quan un no coneix l’ofici

 Al vespre ha donar un tomb . A una de les places es feia un concert de rock cristià. El cantant sembla un predicador, incitant al public a cantar al.leluia , hosana, picar de mans i mirar de portar-los a l’extàsi perquè Ell és amb noslatres i ens guia. Una creu de quatre metres al costat de l’escenàri és una imatge molt potent.

 

        P1170891B.jpg

Envia un comentari

Jornades del patrimoni.

 

   Potser era aquest dia , però és difícil trobar aparcament. amb una mica de paciència he trobat una plaça doble just el moment en que un altra cotxe ha aparescut. He sortit directa a trobar una bar on fer el tallat matinal. Ha costat també, sobretot si al damunt hi vols el diari. Finalment a la mateixa plaça de la vila n’he trobat un,  per només 1eur.

  A l’altra cantó tenia el Museu de les Bones Arts. No és com els museus parisencs , però s’hi poden trobar obres dels pintors i escultors més importants, momies egipcies i una petita secció de objectes diversos . 

             

                      3521survageBL.jpg

                      Survage – Les Usines

 

                picassobuffetducatalanBL.jpg

                  Picasso – Le Buffet catalan

 

                -NSicard-Entree-du-pont-de-la-Guillotiere BL.jpg

                Sicard – Entrée du pont de la guillotière par untemps de pluie  

 

        a10-9cBL.jpg

            Raoul Duffy – Le cargo noir

 

        I atenció a aquesta peça , està treta de la façana de la Catedral de Vic, Anys trenta, crec. 

                              P1170843BL1.jpg

                            

  

     He visitat la seu de credit Lyonnais d’estil Art-Deco , amb l’esperança de recollir alguns paperets de mostra. Però res, es deuen haver acabat. El més interessant era l’exposició de pintura , he preguntat a une de les noies i aquesta m’ha enviat a una altra noia , ja he intuït que aquest no era el dia de visita però abans de de marxar ,un vigilant  ha vingut cap a mi m’ha informat molt amablement. 

                      

                          Credit Lyonnais

   Més endavant he entrat a l’Església de  Saint Nizier en la qual es pot contemplar uns vitralls preciosos , sobretot els de la cara nord, que a primera hora de la tarda tenien una llum especial. 

 He seguit fins trobar-me amb el Museu de l’impremta , però abans d’entrar he optat per anar a menjar alguna cosa , eren dos quarts de quatre de la tarda. Aquest Museu no és gaire gran , s’hi poden admirar algunes de les primeres impresores i gravats de l’época en que no es coneixia la fotogràfia. En el mateix museu es realitzen cursets de diferentes tècniques relacionades amb l’impressió i l’edició ,de llibres  o caligrafia àrab.

      

 

        P1170850BL.jpg

 

     Un mossen que vivia de forma prou modesta en una rectoria dels Landes va rebre la visita de tres lladregots molt perillosos. Aquests es van presentar al capvespre a casa del mossèn amb l’excusa de que no trobaven allotjament on passar la nit , ni diners amb que pagar-lo. El mosseèn els va respondre que ell poca cosa tenia , només un llit que podria compartir amb un d’ells i els va oferir unes monedes perquè es paguessin una habitació a una fonda no gaire lluny d’allà. Els tres lladres varen marxar, però al cap de no gaire estona un d’ells va tornar amb l’excusa que no hi havia trobat llit per ell. Un cop va ser dins,  es va treure una pistola i mentrestant amb l’altra ma posada sobre un punyal li va demanar al mossèn la clau de la caixa. L’home li va donar tot fent-li veure que ell poca cosa tenia , però el lladre delerós per obrir la caixa , va deixar la pistola damunt la taula , moment en el qual el mossèn va aprofitar per agafar-la i engegar-li un tret . Els companys del lladre , van interpretar que allò el senyal per entrar i quan es dirigirent a la porta , el mossèn amagat amb una escopeta ve enviar un tret al primer que va entrar i després un altre tret al segón.

  L’endemà ,ell mateix els va fer els funerals i els donà cristiana sepultura.

 

  De camí a casa m’he parat al Instituto Cervantes. La seu és una finaca Art-Decó rodejada d’una bona zona ajardinada , tot i que l’interior és força senzill. Aquests dies hi ha una exposició fotogràfica que te com a tema la representació de diverses families espanyoles. Les imatges preses , donen una sensació  desfavorable i arcàica de la gent i per tant d’Espanya. Un passeig pel centre dona a entendre una Espanya d’una sola llengua , una sola nació, una sola bandera … més a prop de l’Espanya de Franco, que la de les autonomies, En els programes de mà es poden trobar cursos  de llengua espanyola, flamenc i guitarra. Encara que per un racó o altra he llegit de la possiblitat d’aprendre altres llengües de l’Estat , dubto de la seva viabilitat pràctica.

Envia un comentari

40 anys

 

 Aquest matí he baixat a la ciutat. Un camioner s’ha parat i no sé que m’ha cridat, però de seguida m’he adonat de que li havia rebentat el dipòsit de la benzina. Just en aquell moment passava per allà un cotxe de gendarmes i l’he parat. El conductor amb prou feines sabia anglès i els gendarmes tampoc, però ha quedat entès que el dipòpsit estava ple i amb 600 lts. de bensina.  Jo tenia gaire temps, havia de fer el cafè matinal i assistir a la presentació del catàleg del festival Lumière. No ha sigut fins una hora i mitja més tard que he passat per allà i m’he trobat fins a vuit unitats del parc de bombers. Alguns treballaven escampant serradures i altres omplint de benzina els  cubells destinats a la recollida de brossa.

 

        P1170808BL.jpg                

    

  Després he anat a fer la compra , però quant he vist la cua a la caixa he tornat els productes al prestatge i he marxat. No es pot tenir tanta paciència com per esperar a més de deu persones amb els carros plens.

  Per la tarda , visita a l’entrega de prèmis d’un concurs de fotografia. No m’ha semblat correcte que no es penjessin les fotografies no premiades ni es passessin pel projector les imatges rebudes en format digital.

  Després una visita a la associació de trens en miniatura . Una gran maqueta amb tota mena de detalls escala HO ocupava una habitació mentrestant els trens passaven a les habitacions del costat a través de la paret. També una altra maqueta escala N.

 

        P1170819BL.jpg

 

  D’allà a Ile Barbe , on avui estava oberta la part de l’església i que al mateix temps amaga un restaurant de 100 eur el plat. De l’interior d el’església poca cosa en queda, ni misses s’hi fan.

        P1170829BL.jpg

               

        P1170828BL.jpg

      

 

 I greu error , avui la cinemateca estava tancada , però no m’he ne adonat fins que era a la porta. Pel so que escoltava he cregut que potser es projectava a l’aire lliure a la plaça on he assistit aquests mes d’agost, però es tractava d’una festa amb curmetratges i actuacions. He estat una estona escoltan un grup mestís àrab i francès, però no recordo el seu llarg i estrany nom.

   

   

 

        54f3967f8aa8dBL.jpg

          avui ,40 anys de la mort de Jimmy Hendrix. Noel Rding i Mitch Michell, van trigar

         bastant a  anar a fer-li companyia

 

 

 

 

 

 

      Tal dia com avui de fa 40 anys va morir Jimy Hendrix

Envia un comentari

17

 

 Avui he anat a  La Tour du Pin. Un poble interessant a 45 min. de la ciutat i a 5 eur de peatge. el curios és la església on hi tenen una peixera, pero amb un sol peix. El peix va ser el primer simbol dels cristians. el seu nom grec IKTUS son les inicials de Jesucrist fill de Déu , salvador dels homes. Com sempre m’he embolicat o m’han, i la tornada s’ha fet una mica més llarga del compte.

 

        P1170780BL1.jpg

   Saint Jean de Soudain

 

 He aprofitat per anar a Assurance, pero casualment els divendres tenen tancat. Una parella d’origen africà també s’han trobat amb la sorpresa; m’han preguntat i els ha fet gràcia que digués que la France és aixi.

  Al vespre concert de Jazz a l’aire lliure. Un trio argentí cantant jazz francès amb notes de nostàlgia i tango. M’ha sorprés la referencia que han fet a El Canigó com a muntanya catalana i a la lletra " Muntanyes del Canigó, freques sou i regalades"

Envia un comentari

La Ronde

    Aquest matí metres feia el tallat al bar dels amics , ha entrat un ocell molt simpàtic el qual no volia marxar, segurament atret per les plantes on poder amagar-se , però quan ho intentava – perseguit pel respall del propiètari – s’entopava amb els vidres. Finalment m’he aixecat i he intentat dirigir-lo a la porta, però no sé com ha sigut que s’ha quedat davant els meus peus , llavors l’he pogut agafar amb les mans i ha emprès el vol al carrer. He rebut els "bravo" de la gent del bar.

    El company rus, continua aliè a l’entorn. Bona nit o bona tarda , i res més. S’està a l’habitació amb la porta oberta , i es posa el mateix disc d’una cantant petarda , s’en va a la cuina , sopa allà mateix , , s’en va al bany, i es passa mitja hora ( misteri), va deixant els llums encesos i per rematar-ho és vegetarià. Mal record en tinc del darrer vegetarià.

 

        tiBLOC0ronde.jpg

  Aquest capvespre una de les pel.lícules que desitjava tornar a veure " La Ronde"  M. Ophuls ( 1950) una comèdia romàntica molt barroca  i força atrevida , tot i que el director es va veure obligat ha tallar algunes escenes , la seva estrena va ser un vertader escandol. Un bon vivant era Max Ophuls i un concepte de l’amor i les relacions extraconjugals avançat al seu temps.

        rondeBLOC.jpg

         Comença La Ronda

 

 

                          

        28521188BLOC6.jpg

 

 

 

        90624-004BLOC.jpg

          

Envia un comentari

Sans Lendemain

 

   Avui he anat a visitar els polígons del nord. Molta immigració i pobles -barri marginals , sort que allà mateix hi han força natura i bon camp que oferix tranquilitat de viure. De tornada no he près el tunel de la Croix – Rousse i he pujat  la muntanya. Ha sigut un camí de tornada molt lent. Recordo haver pasat per un carrer comercial , molt estret i després una gran plaça amb una enorme avinguda, al final d’allà uns revolts i ja he sigut a la Saône.

 Al vespre "Sans Lendemain" Max Ophuls ( 1939) molt atrevit per l’època, En una de les primeres escenes apareix un grup de coristes nues de cintura en amunt.

      sanslendemain420.jpg

      sanslendeBL.jpg

       Edwidge Feuillere

Envia un comentari

Le plaisir

 Aquest matí he anat a Chapotin i m’he apropat a Heyrieux  un poblet fronterer entre el camp i la ciutat,tranquil i rodejat de camps, futurs parcs industrials. La església sembla que està sempre oberta, però no ofereix gaire interés, tret dels relleus del Via-Crúcis al voltant de la nau i anormament a una alçada prou baixa com per poder-los tocar. Abans una parada pel tallat obligat a Oullins , just abans d’entrar a l’autopista i copçar que es tracta d’una zona ocupada per marroquíns. Al bar un desconegut ha entrat i ma saludat donant-me la ma, una tradició francesa.

 Per la tarda el cafè al Savoyard, però el meu amic era al futbol, avui dia Champions no n’esperava altra cosa.El tallat m’ha costat vint cèntims de menys , com era d’esperar.

 Si vaig als Savoyards, hi ha cinema . Avui "Le Plaisir".  Per a sorpresa meva , l’entrada ha costat 2 eur. més de l’habitual, amb l’exccusa de que era sessió especial. Aquesta sessió es distingia perquè a les 19:30 hi havia un conferenciant, i a les 21:00 la sessió propiament dita. Ho considero una estafa , doncs jo he entrat d’acord amb l’horàri de la programació a les nou, per tant si no vinc a la conferència, no haig de pagar cap extra.

  L’història de la pel.lícula , que en realitat son tres curts,transcorre entre la ciutat i la Normandia més bucòlica. Es un dels films més barrocs de Ophuls, i centrades les històries en les relacions de parella , d’homes que somien en altres dones més joves i frivoles, i dones enamorades del seu marit.

 Cal destacar com sempre la presència de Danielle Darrieux i una encantadora Simone Simon

 

                  

        a%20le%20plaisir%BLOC.jpg

        a%20le%2BLOC.jpg

 

        le-plaisir-fr-19BLOC.jpg

  

Envia un comentari