Punxada

 

     Avui divendres al capvespre, ha vingut la mare d’en Xavier amb el séu actual company per visitar el fill i Montpeller. L’Aspecte tirant a punki de l’amic no tenia gaire a veure amb l’estil més corrent de la dona. El dissabte per la tarda mare i  fill han sortit , mentrestant el punki s’ha quedat veien la final del torneig de les 6 nacions . Ella és una dona força bonica i simpàtica i amb una miqueta de panxa , que vista desde baix ( mentrestant jo buscava una cosa a la nevera )  semblava embaraçada. Sort que abans ho he comentat al seu fill… hagués sigut una enfonsada de pota. Pel demés el noviet , ha resultat ser una persona molt correcta , pero m’ha semblat una mica infantil, amb la seva perilla i algun tatuatje.

  Desprès he près el cotxe per anar a la ciutat . No he arribat , ni he sortit del poble. Quant corria pel carrer de sortida ,un cotxe s’ha escorat massa a la seva esquerra en un punt on la calçada fa una lleugera s. Jo he esquivat al mal conductor, pero he picat d’esquitllentes contra un angle de la vorera, picant-t’hi fortament.

 

               

                   Prespectiva del carrer                             

               

                    El cantell ja trencat

               

                    Marques de roderes                                                

                                    

               

                    Arribava a barrar el pas de la canalitzacio

 

             En baixar del cotxe , m’he trobat amb un pneumàtic punxat, el meu gat rovellat no em servia, llavors he anat fins a casa a buscar ajut, sortosament en xavier era allà i sens emandra ha vingut amb el seu gat a ajudar-me.  Anava tot perfectament quan m’ha indicat que la roda del darrera s’havia desinflat. Ja no hi ha hagut altra solucio que anar fins a Norauto per efectuar la reparacio. Molt amablement m’han dit que ja anaven a tancar i no podien efectuar la reparacio.  No ha sigut un bon detall, a un taller particular et fan el canvi al moment.

  Jo hagues volgut marxar , pero com que no estava en condicions de circular, he optat per deixar el cotxe a l’aparcament i tornar a peu.

  He pres un tallat al bar i he anat cap a casa.  Després mentrestant era a la habitació , en Xavier ha pujat a convidar-me a pendre els postres amb la seva familia i la propietària de la casa. La vetllada ha estat molt bé, el meu francès millora.   Hem comentat el meu accident , i que fins demà no podré tenir el cotxe.

Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *