Jornades del patrimoni.

 

   Potser era aquest dia , però és difícil trobar aparcament. amb una mica de paciència he trobat una plaça doble just el moment en que un altra cotxe ha aparescut. He sortit directa a trobar una bar on fer el tallat matinal. Ha costat també, sobretot si al damunt hi vols el diari. Finalment a la mateixa plaça de la vila n’he trobat un,  per només 1eur.

  A l’altra cantó tenia el Museu de les Bones Arts. No és com els museus parisencs , però s’hi poden trobar obres dels pintors i escultors més importants, momies egipcies i una petita secció de objectes diversos . 

             

                      3521survageBL.jpg

                      Survage – Les Usines

 

                picassobuffetducatalanBL.jpg

                  Picasso – Le Buffet catalan

 

                -NSicard-Entree-du-pont-de-la-Guillotiere BL.jpg

                Sicard – Entrée du pont de la guillotière par untemps de pluie  

 

        a10-9cBL.jpg

            Raoul Duffy – Le cargo noir

 

        I atenció a aquesta peça , està treta de la façana de la Catedral de Vic, Anys trenta, crec. 

                              P1170843BL1.jpg

                            

  

     He visitat la seu de credit Lyonnais d’estil Art-Deco , amb l’esperança de recollir alguns paperets de mostra. Però res, es deuen haver acabat. El més interessant era l’exposició de pintura , he preguntat a une de les noies i aquesta m’ha enviat a una altra noia , ja he intuït que aquest no era el dia de visita però abans de de marxar ,un vigilant  ha vingut cap a mi m’ha informat molt amablement. 

                      

                          Credit Lyonnais

   Més endavant he entrat a l’Església de  Saint Nizier en la qual es pot contemplar uns vitralls preciosos , sobretot els de la cara nord, que a primera hora de la tarda tenien una llum especial. 

 He seguit fins trobar-me amb el Museu de l’impremta , però abans d’entrar he optat per anar a menjar alguna cosa , eren dos quarts de quatre de la tarda. Aquest Museu no és gaire gran , s’hi poden admirar algunes de les primeres impresores i gravats de l’época en que no es coneixia la fotogràfia. En el mateix museu es realitzen cursets de diferentes tècniques relacionades amb l’impressió i l’edició ,de llibres  o caligrafia àrab.

      

 

        P1170850BL.jpg

 

     Un mossen que vivia de forma prou modesta en una rectoria dels Landes va rebre la visita de tres lladregots molt perillosos. Aquests es van presentar al capvespre a casa del mossèn amb l’excusa de que no trobaven allotjament on passar la nit , ni diners amb que pagar-lo. El mosseèn els va respondre que ell poca cosa tenia , només un llit que podria compartir amb un d’ells i els va oferir unes monedes perquè es paguessin una habitació a una fonda no gaire lluny d’allà. Els tres lladres varen marxar, però al cap de no gaire estona un d’ells va tornar amb l’excusa que no hi havia trobat llit per ell. Un cop va ser dins,  es va treure una pistola i mentrestant amb l’altra ma posada sobre un punyal li va demanar al mossèn la clau de la caixa. L’home li va donar tot fent-li veure que ell poca cosa tenia , però el lladre delerós per obrir la caixa , va deixar la pistola damunt la taula , moment en el qual el mossèn va aprofitar per agafar-la i engegar-li un tret . Els companys del lladre , van interpretar que allò el senyal per entrar i quan es dirigirent a la porta , el mossèn amagat amb una escopeta ve enviar un tret al primer que va entrar i després un altre tret al segón.

  L’endemà ,ell mateix els va fer els funerals i els donà cristiana sepultura.

 

  De camí a casa m’he parat al Instituto Cervantes. La seu és una finaca Art-Decó rodejada d’una bona zona ajardinada , tot i que l’interior és força senzill. Aquests dies hi ha una exposició fotogràfica que te com a tema la representació de diverses families espanyoles. Les imatges preses , donen una sensació  desfavorable i arcàica de la gent i per tant d’Espanya. Un passeig pel centre dona a entendre una Espanya d’una sola llengua , una sola nació, una sola bandera … més a prop de l’Espanya de Franco, que la de les autonomies, En els programes de mà es poden trobar cursos  de llengua espanyola, flamenc i guitarra. Encara que per un racó o altra he llegit de la possiblitat d’aprendre altres llengües de l’Estat , dubto de la seva viabilitat pràctica.

Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *