Planeta Gong

 

  Per la tarda , més tard del que tenia pensat he sortit acap  Valence. al vespre hi havia el concert de Gong el grup de David Allen ,un personatge històric de l’època hyppi , d’orígen australià i que havia viscut a Eivissa. Abans he fet un passeig per la ciutat , per relaxar-me de la conducció , pendre el cafà i coneixe-la una mica.

  Quasi bé que els plans s’en van en orris, quan al passar per unes escales una dona d’edat avançada ha caigut i s’ha fet força mal al turmell. He ajudat a aixecar-la però al posar-se dreta s’ha tirat d’esquena a la paret i jo que tenia la ma al darrera, gairebé que me l’esclafo. No ha sigut senzill treure la mà. Després m’he quedat a fer-li companyia mentrestan el seu marit anava a telefonar a l’ambulància. La dona estava preocupada , però l’he calmat , fent-li veure que no s’havia trencat res. Al cap de uns minuts ha arribat el seu marit amb el movil, però no sé perquè ha esperat a trucar fins que no ha sigut allà. De vegades no cal ni pensar per fer les coses amb l’ordre correcte.

  Valence m’ha agradat força , tene algun edifici remarcable , una catedral que no està malament del tot i un centre històric amb diverses terrasses on pendre un got. També un ambient molt tranquil . Però com acostuma a passar les terrasses ho ocupen tot i poc a poc arribem al dia que haurem de pagar per asseure’s a una plaça.

 A una hora prudent he anat cap al teatre.  He agafat una entrada amb seient, però ben mirat hagués pogut estar dret i després pujar a asseure’m, així anava l’organització del lloc. No m’havia passat mai ,entrar a una sala i que  la persona encarregada no sabés quines portes havie d’estar obertes al públic. Tampoc que en el servei de bar , et servissin un succedàni de Coca-Cola comprat en ampolles de litre i mig.

 

 

        P1170938BL.jpg

  

        P1170935BL.jpg

 

        P1170945BL.jpg           

 

        P1170954BL.jpg

 

        P1170960BL.jpg

        Amb una escenificació espectacular Allen ens ha portat al seú món en contacte amb altres móns i follets en teteres voladores que naveguen per l’espai sideral. Entre el públic gent de totes les edats, a l’escenàri David  ( veu i guitarra),que compta 73 anys , Gilly Smith 77 ( poemes).  Han sigut dues hores de viatge al.lucinant amb aquesta musica, barreja de psicodèlia, prog i free-jazz.

  

 

Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *